En el baby boom de finals dels 50 encontrem l’orige de l’actual classe mitja española. Al llarg de l’últim lustre, molts han sigue els canvis socioeconòmics que han propiciat l’evolució de la nostra societat y, en ells, han tingut vital importancia els cantautors de la Nova Cançó. Parlem de mestres com Lluis Llach, Raimon, Joan Manuel Serrat u Ovidi Montllor, entre molts altres, que amb les seues lletres de crida a l’acció denunciaven la dictadura franquista a la vegada que demanaven la normalització de la llengua catalana, l’accés a ámbits d’ús lingüístic per aquell entonces reservats al castellà. Cançons com Al vent o l’estaca amb les seues lletres reivindicaven la llibertad mentre influenciaven a les futures generacions que un futur millor era possible.
Malgrat la censura del règim de Francisco Franco, cada vegada aquest moviement de crida a la llibertad anava extenent-se. Les millores en tecnología, comunicació y una nova classe social que apareixia durant els anys 60 van desembocar en una situació que més tard acabaría amb la dictadura. Presions polítques internes y externes, la crisi econòmica de principi dels anys 70 y finalment la mort del dictador supongueren l’inevitable, el final d’un règim en crisi que havia estat deslegitimitzat anys abans. La societat española necesitava avançar, ja que trobavem un nivell de desigualtat molt gran. A banda de desigualtat econòmica, trobavem la desigualtat educativa. La qualitat de l’ensenyança y la dificultat d’accés a educació superior van generar una societat poc preparada i poc competitiva front a l’estranger.
El nivell d’infraestructures era pèsim, al igual que el sistema educatiu. A més la societat española s’havia convertit en una societat industrial amb una tecnològia deficient. No va ser fins la firma de la constitució quan España s’obriria al món. Poc a poc els canvis van anar succeint, com les reformes del sistema educatiu, la construcció de carreteres, la renovacio dels sistemes ferroviaris y les reconversions dels sistemes industrials per poder competir contra el capital extranger.
Aquestos moviements al llarg dels diversos cicles económics durant els últims trenta anys han desembocat en l’actual societat española. Una societat més igualitária amb uns bons sistemes de sanitat, educació, jubilació, atur…. Som la novena potència econòmica del món i malgrat la crisi actual estem en un conjunt social amb una predominant classe mitja. Alguns problemes continuen com la falta de competitivitat de la indústria que sumada a la forta dependència de l’extranger y del sector de la construcció han propiciat l’actual tassa d’atur.
Pel que respecta a la llengua catalana, pas a pas ha estat normalitzant-se el seu us. L’educació forma un paper importantíssim en el desenvolupament d’una llengua, y a les nostres escoles, instituts i universitats trobem la possibilitat (aunque no sempre) d’aprendre-la. En la actualitat, la música en Català està liderada per grups com Obrint Pas o At Versaris y per cantautors com Feliu Ventura y Pau Alabajos, tots ells influenciats per els cantautors de la Nova cançó, que lluiten per extendre l’us de la nostra llengua y defendre-la de les mesures polítiques preses per els sectors més conservadors de la societat que impedixen un correcte us i divulgació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario